dijous, 31 de gener de 2008

No a l’estat d’excepció a Euskal Herria! Sense democràcia, no hi ha pau!


dijous, 31 gener de 2008
Ens trobem a finals de gener del 2008. Set mesos després de l’esfondrament del procés endegat cap a mitjans del 2002, que a posteriori comportaria la “teòrica treva bilateral” entre ETA i l’Estat espanyol.

Una treva que com tothom va poder comprovar finalment, va ser únicament unilateral des de la part basca, i que en canvi des de la part espanyola, es demostrava un cop més, la nul·la voluntat per part dels gestors de l’Estat, en aquells moments el PSOE i el PNB, i la resta de poders fàctics en general, digui’s judicatura, guàrdia civil, empresariat, mitjans de comunicació, església, etc., per fer front de manera sincera a intentar resoldre un dels contenciosos que any rere any, dècada rere dècada, i porten un segle i mig, més planes de diaris oficials i periodístics ha omplert.
El conflicte polític i armat basco-espanyol.

Tant és així que en els darrers mesos hem assistit de manera sistemàtica i quasi per inèrcia a una de les més grans ofensives que des d’un estat “teòricament democràtic i de dret” s’ha fet contra un moviment social i popular dels més forts a nivell europeu, incrementant el nombre de presos polítics que oscil·laven sempre al voltant dels 500 membres, a ser en l’actualitat 750. Una xifra, d’una població que té tot just tres milions d’habitants.

La població d’Euskal Herria sencera.

Una ofensiva que no ha malgastat recursos. A part de saltar-se la seva pròpia legislació aplicant la dispersió penitenciària, ha recuperat la guerra bruta com en els millors temps del PSOE-GAL, amb la persecució dels militants bascos en territori estranger, amb les conseqüències per tots sabudes.

Ha continuat legitimant la tortura com a mètode normal de persecució a la dissidència basca.

Enfronta de manera electoralista el contenciós il·legalitzant a un 15% de l’electorat basc, sent una de les organitzacions posades en el seu punt de mira, una de les organitzacions que durant el règim republicà va compartir govern amb ells, ANB (Acció Nacionalista Basca).
Un PSOE, que és capaç d’enfrontar-se amb els seus socis interns i externs a canvi de garantir-se el vot “espanyol” a les properes eleccions, enlloc d’intentar resoldre, d’un cop per totes, un conflicte enquistat i dolorós per ambdues parts.

Un PSOE, més proper al PSOE de la “Dictablanda” de la dictadura de Primo de Rivera que del PSOE republicà. Un PSOE, en definitiva, hereu de les contradiccions permanents de la socialdemocràcia.

Per tot això i més, us convidem, convoquem i cridem a assistir a l’acte que farem el proper dimecres 6 de febrer a l’Ateneu Independentista La Torna, per escoltar al membre de Behatokia, Obsevatori Basc dels Drets Humans, Julen Arzuaga i a un membre de la plataforma Amics i Amigues d’Euskal Herria, per a posar-nos al dia de la realitat punyent que de manera
quotidiana es viu el conflicte en aquell país i alhora veure de quina o quines maneres, des de Catalunya estant, podem correspondre de manera solidària a la lluita que el poble basc duu a terme.

Salutacions internacionalistes!